VEN
Ven
cariño mío,
ven.
Devuélveme
el sentir,
la vida
que escapó
de mí.
Te ausentas
como alada
mariposa
de mi jardín
de invierno.
Ven,
que ya duele el frío,
ven.
INGRID ZETTERBERG
Dedicado a mi amada
hija Stephanie
en el año 2,011
a sus 21 años
De mi poemario
"Ciento cincuenta
poemas del alma"
Derechos reservados
Safe Creative Cta. 1006080193112